diumenge, 28 d’octubre del 2012

"Els petits samurais"

Hola,

Avui m'agradaria parlar-vus sobre una de les classes d'Educació Física que vam fer la setmana passada. Va ser bastant interessant, ja que vam estar veient un vídeo titulat "Els petits samurais". Simplement, tractava sobre una escola, situada al Japó, on imparteixen un nou sistema d'educació ("l'educació sense roba"), destinat a reforçar els cos i l'esperit dels més petits.




- Aquestes fotografíes, extretes de la pàgina web de 30minuts (http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/306/Els-petits-samurais) a TV3, reflexen el dia a dia d'aquests petits nens.

Cada matí, quan arriben a l'escola, s'han de treure la samarreta i colocar-se un pantaló curt de color negre, acompanyat d'una gorra del color segons la classe on vagin. Aquest fet no varia segons els temps, es a dir, encara que nevi o plogui, han de dur aquesta vestimenta. Només porten samarreta aquells que es troben malalts.

Seguidament, es disposen tots els nens a fer 1km corrent, acompanyats dels seus professors. També fan meditació, pregària i un cop per setmana, fan la neteja de les classes, passadissos i el jardí.
Tothom es preguntarà, i perquè aquest sistema educatiu? Un dels proverbis japonesos diu que allò que s'aprèn abans dels 3 anys, dura per tota la vida i que per tant, els nens des de ven petits s'han de preparar tan fisic com mentalment.

Per tant, el professorat d'aquesta escola, va pensar que el nen havia d'estar en contacte amb els canvis que es dónen a la natura, per tal de desenvolupar el sistema inmunològic i enfortir-lo i així, aconseguir una millora de la salut.
Actualment, aquesta escola té un gran èxit i cada any han de refusar a molts alumnes, que es queden sense plaça. Inclús, en el reportatge que ens mostra 30minuts, una mare afirma que es troba disposta a fer 4 hores de camí (2h d'anada i 2h de tornada) per tal de que els seus fills asisteixin a les classes de l'escola Daini Hikari

Una vegada acaben el parvulari, fan una marató de 3km, aproximadament. En aquesta petita competició, l'objectiu és guanyar.




Què entenem per "Delicious"?

En una de les classes de GTIC, vam estar parlant sobre el "Delicious", (antigament del.icio.us). 

http://es.wikipedia.org/wiki/Delicious
1. Què és Delicious? És un servei de gestió de marcadors socials en web. Permet agregar els marcadors que clàsicament, es guardaven en els navegadors.

2. Per què serveix? Serveix per guardar els nostres "favoritos" a Internet i poder accedir-hi a aquests desde qualsevol ordinador i per tant, poder compartir-los amb altres persones. S'organitza mitjançant etiquetes anomenades tags.


 3. Com s'utilitza? Per començar, entrem a: http://delicious.com.









Una vegada hem arribat a la pàgina principal, cliquem "Join Delicious", per tal de crear-nos un nou compte. 



En aquest apartat, introduim el nom d'usuari, el correu electrònic, nom i cognoms i una contrasenya. Més tard, pujem una foto de perfil i cliquem a "Create my account" (Crear mi cuenta)


Una vegada dins, per tal d'introduir una adreça d'una pàgina web, cliquem a la part dreta superior, on posa "Add Link". Seguidament, cliquem "Save". 

Per tant, tindrem totes les adreçes de les pàgines web que desitjem en una sola pàgina, per tal de veure totes els esdeveniments i notícies que ens interessin al moment, sense haver d'anar pàgina per pàgina. 

Ara només queda, gaudir-ho!

dissabte, 27 d’octubre del 2012

¿Matan las escuelas la creatividad?

Benvinguts de nou!

M'agradaria parlar-vus sobre un vídeo amb el qual vam estar reflexionant en una de les classes de COED. A continuació us adjunto el vídeo:




En el vídeo que hem visualitzat, Ken Robinson, educador i escriptor britànic, expert en asumptes relacionats amb la creativitat, la calitat de l'ensenyament, la innovació i els recursos humans, fa una apasionada i divertida argumentació sobre la importància de la creativitat en els nostres dies.

Alguns dels aspectes més importants d'aquesta petita conferència són:
  • "La educación nos lleva a un futuro que no podemos entender."
  • "Todos los niños tienen un tremendo talento y nosotros lo derrochamos, despiadadamente."                                  "Educamos a los niños alejándolos de sus talentos y de su creatividad"
  • "Mi argumento es que la creatividad ahora es tan importante en la educación como la alfabetización y debemos tratarla con la misma importància."
  • "Los niños no tienen miedo a equivocarse, ahora bien, no quiero decir que estar equivocado es lo mismo que ser creativo. Lo que sí es verdad, es que si usted no está preparado para equivocarse, nunca llegará a nada original."
  • La inteligència té 3 característiques principals: és diversa, distintiva i dinàmica.

A partir d'aquí, vam arribar a la conclusió de que hem de lluitar contra aquestes etiquetes, que et diuen si vals o no al fer qualsevol cosa que t'agradi, es a dir, no tancar les portes a qui vulgui fer el que realment se li dóna bé. Per una altre part, deixar als nens treballar amb la seva imaginació i que experimentin, ja que si no, creixen amb la por d'equivocar-se i de fracasar.


A la segona meitat de la classe, vam analitzar si K. Robinson era un bon comunicador o no.
Vam veure que durant tota la conferència, utilitzava un ric i precís vocabulari (alternant amb petites bromes) que feia que la xarrada fós divertida i interessant, fet que provocava la captació d'atenció dels espectadors. També, somriu en tot moment, gesticula amb claredat i utilitza els gestos adecuats.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Quan ve el temps de collir castanyes..

La setmana passada, a una classe de música, vam estar cantant i ballant la cançó de La castanyera, ja que s'apropa l'epoca de collir castanyes.

A continuació us deixo la lletra:

http://puppetilandia.blogspot.com.es/2012/10/la-castanyera.html



















I un petit vídeo, on un classe de p5 ens fa una demostració de com es balla:

                                           
http://www.youtube.com/watch?v=5xgTJkb4BFA

També, vam parlar sobre el llibre "¿Se nace musical?" de Johannella Tafuri (2006), en especial, ens vam centrar en un article que parlava sobre les primeres experiències que viuen els més petits amb la música.
És un article bastant interessant, ja que et comenta que els petits sons que produeix el nen al intentar reproduir una cançó, no són precisament casuals, si no que tenen el sentit d'una contestació, es a dir, una primera forma de diàleg. 
També t'explica una manera de cantar de manera conjunta, mitjançant històries o el ball.

¿Se nace musical? de Johanella Tafuri

divendres, 12 d’octubre del 2012

Els wikis

La passada classe de GTIC vam estar parlant sobre el que era un wiki.
A continuació, posarem en comú les principals característiques d'aquest:

  1. És un lloc web on les seves pàgines poden ser editades per múltiples persones a través del navegador web.
  2. Els usuaris poden crear, modificar o inclús borrar un mateix text que comparteixen. 
  3. Es pot identificar a cadascun dels usuaris que realitza algun canvi i recuperar les dades modificades.
  4. Aquestes característiques faciliten el treball en equip així com la coordinació d'accions i l'intercanvi d'informació sense necessitat d'estar presents físicament ni connectats de forma simultània.

La següent fotografia és el wiki que vaig fer amb unes companyes per la classe de GTIC. 
En aquest, parlem sobre l'educació física pels més petits i com es pot desenvolupar per fer-ho de forma més divertida. 



          ______________________________________________

Per un altre part, vam analitzar les principals diferències que podien existir entre un bloc i un wiki i per tant, quin podia ser més còmode i fàcil d'utilitzar.
  • Primer de tot, cal dir que un bloc és més personal i s'escriu de forma individualitzada i un wiki de forma col·lectiva
  • En el blog, les entrades tenen una entitat independent les unes de les altres (per tant, cada entrada substitueix a l'anterior). En canvi, en un wiki els continguts s'estructuren per pàgines indexades al menú (per tant, gràcies a les aportacions de tots els usuaris, els continguts se'n van enriquint)
  • L'autor d'un blog interactua amb els seus visitors mitjançant comentaris (bloggers) i a les wikis, la relació entre els membres es produeix en les tasques d'edició
  • En un blog, el contingut és estàtic i en un wiki, dinàmic.

http://tecnologia-internet-y-formacion.blogspot.com.es/2011/02/moodle-y-otras-herramientas-para-crear.html  

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Descobreix, juga i aprén amb el Land Art!

A la classe passada de Plàstica, vam estar treballant un tipus d'art contemporàni, on el seu principal objectiu és crear un art en la naturalesa, ja sigui utilitzant materials naturals com pedres, fulles, flors o petites branques. Aquest moviment artístic s'anomena Land Art.

La següent fotografía, és un treball que vaig realitzar amb 4 companyes. Vam haver de construir una petita obra que alterés (de forma artística) el paisatge natural, per tal de captar l'atenció de l'espectador.


Encara que no es pot observar amb gaire claredat el que podria ser, vam voler reflectir les diferentes etapes de la vida, començant pel naixement i acabant per la mort. Vam utilitzar tot tipus de materials: fulles, floretes de varis colors, branquillons, pela de taronja, fruits.. I sobretat vam voler que tots els materials que vam recollir, tinguessin colors molt vius, per tal de captar l'atenció de l'espectador amb més facilitat.


Crec que és una forma divertida d'aprendre i també de poder treballar amb els més petits l'importància de la natura i dels diferentes materials que hi podem trobar en aquesta!

 
Petita reflexió
"Nos olvidamos de inculcarles el amor por la naturaleza, de que el juego al aire libre es muy importante para su desarrollo, y que les ayuda a mejorar el pensamiento crítico, la capacidad para resolver problemas o la creatividad, además de fomentar la actividad y con ello mejorar su forma física."

                           
[http://blog.casapia.com/?p=3687]

Què és el Google Drive?

En aquesta nova entrada, parlarem sobre el Google Drive, una forma d'emmagatzament d'arxius en línia molt útil però bastant desconegut per la societat. Altres variants serien SkyDrive, Dropbox o iCloud.


Primer de tot, de que tracta el Google Drive?
Tal i com he dit més a dalt, és una manera d'emmagatzemar tot tipus d'informació en línia, on pots
crear documents de text, formularis, fulls de calcul, presentacions, dibuixos.. d'entre d'altres.
















  


Com s'utilitza el Google Drive? Just a la part inferior de "Crear" et sortirà un apartat on posa "Mi unidad" que és on trobaràs tots els documents o altres arxius que hagis creat. Més abaix també trobareu la carpeta "Compartido conmigo" on trobareu tots aquells arxius que heu compartit amb altre gent i que podeu editar de forma fàcil. També trobareu una carpeta que s'anomena "Destacados" on podreu marcar l'arxiu que desitgeu per tal de trobar-lo amb més facilitat més endavant.

















Una vegada sabem el més bàsic, comencem.. 
Per tal de poder crear un document de text anirem a la pàgina principal i clicarem a la part esquerra que posa "Crear" i seguidament "Documento".



















Podem canviar el títol si ho desitgem . .










 I una vegada escrit el que desitgem, compartirem amb qui vulguem el nostre arxiu . .












En aquest cas podràs introduir el nom i cognoms de la persona amb qui vulguis compartir el document o també facilitant el seu correu electrònic.
A la part dreta dels noms, podrem escollir si aquelles persones que has agregat poden o no modificar/editar el teu arxiu.
Seguidament, clicarem "Compartir y guardar".






Després d'aquesta breu explicació, ja podem començar a utilitzar Google Drive de forma més fàcil.

Espero que hagi sigut de gran ajuda!