En una de les últimes classes de GTIC, vam estar analitzant cadascun dels treballs de "Bon comunicador" de tots els grups. Aquesta activitat tractava de fer un seguiment de forma continua durant els mesos d'Octubre, Novembre i Desembre.
En el meu grup vam escollir a en Jordi Évole, ja que consideràvem que era un bon comunicador.
Vam elaborar un bloc per tal de captar tota la informació d'en Jordi (en concret, els seus tweets del Twitter).
Per fer-hi una ullada: Seguiment Jordi Évole.
La primera fotografia, mostra un gràfic de l'audiència que té el seu programa "Salvados", un aspecte bàsic per un bon comunicador.
La segona fotografia fa referència a un esquema que vam realitzar amb tots els motius de per que considerem que és un bon comunicador (simpatia, carisma...)
Avui dedicarem aquesta entrada als poemes, ja que a classe de COED hem dedicat unes quantes sessions a recitar els poemes que desitgem, de forma individual.
A continuació, posarem en comú alguns dels aspectes que hem de tenir en compte a l'hora d'escollir i recitar un poema en públic:
Per començar, un llibre que ajudaria a millorar molts aspectes de la parla seria "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Hem d'escollir un poema que ens agradi i amb el que puguem sentir allò que volem transmetre al públic. També, hem de tenir en compte l'edat, el sexe i els gustos del públic.
Cal mantenir una postura corporal correcte, sense estar ni molt tens ni molt relaxat, ja que provocaria la tensió del públic. Cal evitar recolzar-se en mobles.
Acompanyar la parla amb un somriure i una mirada constant a tot el públic, sense excloure a ningú. També, una bona movilització per l'espai i expressió corporal.
La veu s'ha de saber controlar, de manera que donem èmfasi i ritme diferents a mesura que el text explica una cosa o altre. S'ha de parlar amb claredat, fort i amb expressivitat, de forma que el text no sigui monòton.
Cal entendre allò que llegeixes per tal d'explicar-ho de forma més natural.
Després d'aquests punts clau, us deixo el poema que vaig recitar de José Angel Buesa anomenat:
"Así, verte de lejos..."
Así, verte de lejos y pasar sonriente,
Como quien ya no siente lo que sentía ayer, y lograr que mi rostro se quede indiferente y que el gesto de hastío parezca de placer.
Así, verte de lejos, y no decirte nada.
Ni con una sonrisa, ni con una mirada, y que nunca sospeches cuánto te quiero así.
Porque aunque nadie sabe lo que a nadie le digo, la noche entera es corta para soñar contigo,
M'agradaria parlar-vus sobre un vídeo amb el qual vam estar reflexionant en una de les classes de COED. A continuació us adjunto el vídeo:
En el vídeo que hem visualitzat, Ken Robinson, educador i escriptor britànic, expert en asumptes relacionats amb la creativitat, la calitat de l'ensenyament, la innovació i els recursos humans, fa una apasionada i divertida argumentació sobre la importància de la creativitat en els nostres dies.
Alguns dels aspectes més importants d'aquesta petita conferència són:
"La educación nos lleva a un futuro que no podemos entender."
"Todos los niñostienen un tremendo talento y nosotros lo derrochamos, despiadadamente.""Educamos a los niños alejándolos de sus talentos y de su creatividad"
"Mi argumento es que la creatividad ahora es tan importante en la educación como la alfabetización y debemos tratarla con la misma importància."
"Los niños no tienen miedo a equivocarse, ahora bien, no quiero decir que estar equivocado es lo mismo que ser creativo. Lo que sí es verdad, es que si usted no está preparado para equivocarse, nunca llegará a nada original."
La inteligència té 3 característiques principals: és diversa, distintiva i dinàmica.
A partir d'aquí, vam arribar a la conclusió de que hem de lluitar contra aquestes etiquetes, que et diuen si vals o no al fer qualsevol cosa que t'agradi, es a dir, no tancar les portes a qui vulgui fer el que realment se li dóna bé. Per una altre part, deixar als nens treballar amb la seva imaginació i que experimentin, ja que si no, creixen amb la por d'equivocar-se i de fracasar.
A la segona meitat de la classe, vam analitzar si K. Robinson era un bon comunicador o no.
Vam veure que durant tota la conferència, utilitzava un ric i precís vocabulari (alternant amb petites bromes) que feia que la xarrada fós divertida i interessant, fet que provocava la captació d'atenció dels espectadors. També, somriu en tot moment, gesticula amb claredat i utilitza els gestos adecuats.
